Una mirada fotogràfica

Pared Nord del Pedraforca, Berguedà, Catalonia D'esquerra a dreta: Els Cabirols, El Gat, El Collet de la Cova i el Calderer.

La fredor de la boira envaeix el bosc, Massís del Montseny, Catalonia . El massís del Montseny per la seva proximitat al mar Mediterrani, es veu molt sovint envaït per les boires creades per l'aire de la marinada força humit i que ascendeix bruscament pels vessants de la Serralada Costera. Quant arriba al Montseny, la boira és fa més gran i cobreix moltes vegades les parts superiors del massís, per sobre dels 800 mts. Per tant és un fenomen bastant freqüent sobre tot als mesos d'estiu. "Aportació a l'estudi del clima del Montseny" Josep Panareda i Clopés Per saber-ne més:  Acta Geològica Hispànica. "Aportació a l'estudi del clima del Montseny" Josep Panareda i Clopés

Els arbres de fulla caduca, amb la espectacularitat dels multicolors de la tardor. Massís del Montseny, Catalonia.

El riu Llobregat al seu pas per Pedret, Berga, Catalonia

La tardor arriba a la Riera de Rupit, Osona, Catalonia.

Les Talaies de Baiarri, Congost de Collegats, Pallars Jussà, Prepirineu  Formacions rocoses sedimentàries arronyonades de color rogenc, que donen un aspecte molt peculiar a un paratge de gran bellesa i d'una gran solitud.  

La Canal del Cristall, flanquejada per la Roca Verda a l'esquerra i la Roca de l'Ordiguer a la dreta, des de Prat de Cadí, Serra del Cadí, Prepirineu  

El Roc de Santa al capvespre, Hortoneda, La Pobla de Segur, Pallars Jussà

El reflexe de l'última llum baixa del sol, sobre la nuesa dels troncs d'arbre de la Serra de Queralt, Berguedà, 

Últimes llums del dia al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, Serralada Prelitoral Catalana

 La Serra de Queralt des de Sant Pere de Madrona La Serra de Queralt és troba situada a la comarca del Berguedà, al Prepirineu. És un espai protegit degut a la seva morfologia geològica de grans cingleres anticlinals dels periodes cretàcic i juràssic. L'alçada principal és el cim de Campllong de 1.589 m. De fet és una prolongació de la Serra d'Ensija-Rasos de Peguera. La seva vegetació exuberant li dona un caire ferèstec amb grans extensions de boscos en que l'espècie més extensa està constituïda per el Pi roig. És un immillorable mirador de la comarca del Berguedà i de la ciutat de Berga, la  qual es troba als seus peus.

Pena Nera, 2.576 mts. i la Tuca Blanca de Pomero, 2.696 mts., Artiga de Lin, Val d'Aran, Pirineu de Lleida.

Capvespre als boscos de la riba del Noguera Pallaresa, Congost de Collegats, Pallars Jussà

El granit s'endinsa cap el mar, prop de Cala S'Alguer, Palamós, Costa Brava, Baix Empordà

Nuvolada sobre Sant Joan de Palamós, Baix Empordà

Un altre visió de la Escletxa Gran, Serra dels Bufadors, Osona, Catalunya.

L'Escletxa Gran, Serra dels Bufadors, Osona, Catalunya  

Malh dera Artiga, Coth deth Hòro, Pena Nera i la Tuca Blanca de Pomero, des del Pla de l'Artiga, Artiga de Lin, Val d'Aran, Pirineu de Lleida, Catalunya.

Coll de Guirló, regió d'Agulles, Massís de Montserrat

Capvespre a la cala de la Foradada de Castell, Palamós, Baix Empordà, Costa Brava

Arbres semisubmergits al riu Noguera Ribagorçana, a l'entrada al congost de Mont-Rebei, Serra del Montsec, Prepirineu

Agulles del Petintó, 442 mts., presidides per l'ermita de Sant Salvador de les Espases, Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, Barcelona 

Paleta de colors en un bosc de pollancres prop de l'Estany de Sils, La Selva, Girona També a: Jordi Lluís Pi / Fotografia

El Gra de Fajol petit , 2.567 mts. des de el camí d'accés al circ d'Ull de Ter, Alta Vall del Ter, Pirineu Oriental És pot apreciar la gran erosió que pateixen les seves parets per les tarteres plenes que reposen a la seva base i les canals d'arrossegament. També a: Jordi Lluís Pi / Fotografia

Propera sortida del sol darrera Cala Castell, Palamós, Baix Empordà

Les roques de Finestres, Montsec d'Estall, Prepirineu Indret de gran interés geològic, ja que les dues bandes paral.leles de estrats calcàris s'aixequen de sobte formant una doble barrera i deixant un espai enmig, aprofitat per construir una ermita romànica, Sant Viçenç, al s.XI. La construcció del pantà de Canelles al 1960 encara li confereix al paratge un aspecte més ferèstec.   

Principi de la tardor a l'Artiga de Lin, Val d'Aran, Pirineu de Lleida, Catalunya

Les cingleres de Siurana de Prades , Serra de Prades, Priorat, Tarragona Colors vermellosos de la roca sedimentària a les cingleres de Siurana de Prades També a Jordi Lluís Pi / Fotografia

El Salt del Mir, Santa Maria de Besora, Osona El Salt del Mir es troba situat a la riera de la Foradada en el terme municipal de Santa María de Besora. És un salt molt espectacular d'uns 35 metres de caiguda lliure i amb una gran quantitat de carbonat càlcic sota el corrent de l'aigua, degut als sediments aportats per la riera. Aquets sediments, fà que sigui força espectacular pel seus colors sobre tot quant el sol impacta sobre el salt. També a: Jordi Lluís Pi / Fotografia

Camí al Turó del Morou, Tardor al Parc Natural del Montseny També a Jordi Lluis Pi / Fotografia

La cara nord del Pedraforca des de la Jaça dels Prats, Berguedà També a: Jordi Lluis Pi / Fotografia

Caos de roques arrossegades i amuntegades pel corrent del riu Joeu, Artiga de Lin, Val d'Aran Fotografia finalista a "La Imagen de la semana" de Barcelona Photobloggers   També a Jordi Lluis Pi / Fotografia

Fageda a l'hivern, Parc Natural del Montseny, Catalunya . També a: Jordi Lluis Pi / Fotografia

El Gat, Cara Nord del Pedraforca, Berguedà El Gat és una roca en forma de cap de gat com es pot veure clarament, i que és una via d'escalada clàsica de la paret nord del Pedraforca. La 1ª ascensió fou realitzada per Francesc Homedes, Bernard Boixeda i Ramón Albareda, l'any 1935. Es dona la tràgica circumstància que en Francesc Homedes morí al cim, fulminat per un llamp. També a: Jordi Lluis Pi / Fotografia

Punta del Castell, al capvespre des de prop de Cala s'Alger, Palamós, Costa Brava.

Serra de Coma-Salies des del Pla de l'Artiga, Val d'Aran , Catalunya. També a Jordi Lluis Pi / Fotografia