BON NADAL
Cara Nord del Pedraforca, des del Santuari de Gresolet, Berguedà, Catalunya
Entrades
Capvespre
El color del capvespre a l'Estany d'Ivars, Pla d'Urgell, Catalunya . També a: Jordi Lluis Pi / Fotografia
Boira
La boira envaeix el pantà de Canelles, Noguera, Catalunya . També a: Jordi Lluis Pi / Fotografia
Solitud
La solitud de l'hivern, esperant el renaixement de la primavera També a: Jordi Lluis Pi / Fotografia
Hivern
Aspecte del bosc prop del Moncayo, a l'hivern, Sistema Ibèric, Saragossa i Sòria També a: Jordi Lluis Pi / Fotografia
Els cingles de Tavertet
Les cingleres de Tavertet amb la seva roca sedimentària característica, al capvespre, Collsacabra, Osona Al fons el massís del Montseny, i als peus, el pantà de Sau També a: Jordi Lluis Pi / Fotografia
Escletxes
Escletxes a la gelera de la Mer de Glace, Massís del Mont Blanc, Alps del Delfinat, Vall de Chamonix La Mer de Glace és la gelera de més longitud de França, amb 7 kilòmetres de llargada per 200 de profunditat . A hores d'ara, suposo que les dues dades anteriors deuen haver variat degut al canvi climàtic. També a: Jordi Lluis Pi / Fotografia
La fageda d'en Jordà
La fageda d'en Jordà, Zona Volcànica de la Garrotxa, Catalunya La fageda d'en Jordà es troba dins el Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i ha crescut sobre una colada de lava del volcà Croscat, Catalonia. Fotografia guanyadora del 2º Premi de Les Comarques Gironines en el concurs Wiki Loves Earth , organitzat per Wiquimedia Commons. Fotografia finalista a "La Imagen de la semana" de Barcelona Photobloggers També a: Jordi Lluis Pi / Fotografia
Inici de tardor
Les Agudes, 1.705 mts. sobresurten sobre els boscos del Montseny, a l'inici de la tardor, Parc Natural del Montseny, Catalunya També a: Jordi Lluis Pi / Fotografia
Colors de tardor
Colors de tardor als boscos de la vall de Setcases, alta vall del Ter, Ripollés, Catalunya També a: Jordi Lluis Pi / Fotografia
El Güell del Joeu
El Güell o Uelhs deth Joeu, Artiga de Lin, Val d'Aran. El Güell del Joeu és la ressurgència de l'aigua que s'endinsa al forat d'Aigualluts, a la vall de Benasc, als peus del massis de la Maladetta, i que és el resultat de la fusió de les seves glaçeres. El recorregut és subterrani de 4 kilometres de longitud fins a l'Artiga de Lin, a la Val d'Aran, donant lloc al riu Joeu que desemboca al riu Garona. Es va poder saber que les aigües d'el Güell del Joeu provenien del forat d'Aigualluts, i que per tant seguient un curs subterrani, per que es va tenyir amb un colorant les aigües de Aigualluts i el resultat es que aquet mateix colorant les portaben les aigües dels ulls del Joèu. També a: Jordi Lluis Pi / Fotografia
El Montarto d'Aran
El Montarto d'Aran, 2.833 mts. des de la vall de Valarties a última hora de la tarda. Es pot apreciar els últims raigs del sol i la lleugera nevada de principis d'octubre . www.jordilluispi.com
Capricis erosius
Gresos de formes capricioses degut a l'erosió, prop del poble de L'Arbolí, Muntanyes de Prades , Baix Camp , Catalunya . www.jordilluispi.com
Capvespre
El massís del Montseny a la posta de sol, des de Sils, La Selva, Catalunya. www.jordilluispi.com
Siurana
Panoràmica de la Trona i el pantà de Siurana, des del Grau de la Trona, Siurana de Prades, Serra de Prades, Priorat, Catalunya www.jordilluispi.com
El Montsant
Les cingleres del Montsant, de dura i vermellosa roca calcàrea, des de la cartoixa d'Escala Dei, Priorat www.jordilluispi.com
Un nou dia
Sortida del sol a la platja de la Fosca, Sant Joan de Palamós, Costa Brava. www.jordilluispi.com
Pic de la Carabassa
El cim arrodonit de la Carabassa, 2.740 m., des de les pendents de la Tossa Plana de Lles, Cerdanya El Pic de la Carabassa es troba situat a la serra de Comaermada, entre la vall de la Llosa i la Valltoba, Cerdanya. Els cims de referència del seu voltant son: La Tossa Plana de Lles, 2.916 m. i el Puigpedrós, 2.915 m. www.jordilluispi.com
Estanys de la Pera
El Perafita, 2.753 mts., presidint l'estany inferior de la Pera, Cerdanya. Els estanys de la Pera es troben situats a la part Occidental de la Baixa Cerdanya, a la capçalera del circ que formen la Serra d'Airosa, el Pic de Monturull, Pic de Perafita i la Serra de Sirvent. Aquest circ fà frontera amb el principat d'Andorra. L'imatge d'aquest circ és tipicament alpina, amb els boscos de pi negre majoritariament i essent el granit la roca predominant. Abundants corriols d'aigua travessen el bosc provinents dels alliberadors naturals dels llacs, alimentant el riu Molí, en la part baixa de la vall. La part superior dels llacs està composada per les praderies característiques dels altiplans alpins. Els cims però, no tenen les caracteristíques dels pics de la zona axial, ja que son de formes arrodonides i d'una altitud inferior, denotant l'erosió per les geleres quaternaries, ja desaparegudes de la zona. Els cims son granitics, menys el Pic ...
La Tamariua
Cala Tamariua, El Port de la Selva, Alt Empordà . La cala Tamariua es troba situada dins el terme municipal del Port de la Selva, a l'Alt Empordà i dins el Parc Natural del Cap de Creus. És una cala orientada al Nord amb una longitud d'uns 100 mts. i uns 60 mts.d'amplada. Les seves aigues son relativament tranquiles i en ocasions molt ventada. És un dels racons encara relativament verges de la costa catalana . www.jordilluispi.com
Nuvolada sobre l'Estany Tort
L'Estany Tort, capçalera de la Vall Fosca, Pallars Jussà. L'Estany Tort es troba situat a la capçalera del riu Flamisell, a la Vall Fosca a 2.293 mts d'altitud . És un dels estany amb més capacitat del Pirineu català: 6.4000.000 m3. Està envoltat de cims de quasi 3.000 mts d'altitud com el Pic del Pessó (2.894 mts.), Subenuix (2.949 mts.), Pic de Peguera (2.982 mts.), Tuc de Saburó (2.908 mts.), Serra de Sobremonestero (2878 mts.), Pala Pedregosa de Llesui (2.889 mts.) o Pic Morto ( 2.869 mts.). Més al Sud i tancant el circ per llevant, es troba el Montsent de Pallars (2.882 mts.), que limita amb el Pallars Sobirà. Forma part del grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, els quals estan interconnectats subterràniament entre ells i amb l'Estany Gento, el qual regula el sistema juntament amb la presa de Sallente.
La cinglera dels Aiats
Les cingleres dels Aiats, Collsacabra Els cingles dels Aiats s'aixequen prop de Cantonigros, a cavall de les comarques de la Garrotxa i l'Osona, formant la Serra de Cabrera. És una serra caracteritzada per les seves cingleres formades geologicament per materials sedimentaris, majoritariament margues i gresos de l'època eocena. El seu aspecte és feréstec i d'una grandiositat i espectacularitat que cal veure i estar-hi als seus peus.
Vall de Boí
Pics de Comalespada, Vall de Boí, Alta Ribagorça, Catalunya . Els Pics de Comalespada , que també reben el nom de Pics de Coll Arenós , es troben a la Vall de Boí, a la comarca de l’Alta Ribagorça, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici . L'alçada és de 2.830 mts., i de 2.831mts., respèctivament, i s'alçen sobre l’Estany Negre de Boí.
Montserrat
Panoràmica de les agulles, de màgnifica roca conglomerada, des del cim de Sant Jeroni, 1.236 mts. punt culminant del Massís de Montserrat , Catalunya.
Serra de Llaberia
Cingleres a la Serra de Llaberia, Baix Camp, Tarragona La Serra de Llaberia forma part de la Serralada Prelitoral Catalana. La composició geològica és completament calcaria, i la seva màxima alçada és de 918 mts. S'estén entre les comarques del Baix Camp i la Ribera d'Ebre, Tarragona.
El Rimbau
La canal del Rimbau, cara nord del Pedraforca, Berguedà, Catalunya La cara nord del Pedraforca, envoltada pels núvols, amb les seves característiques canals que baixen vertical i vertiginosament.
Boira
Estany de Santa Fe, Parc Natural del Montseny Extranya imatge del pantà de Santa Fe, pres per la boira, on només és visible una sola riba, estant la resta totalment oculta a les mirades a causa dels n úvols.
El color en les flors
Dent de Lleó, (Taraxacum officinale), Serra de Collserola, Barcelona Per saber-ne més: wikipedia.org
Núvols
Núvol sobre La Morella, 594 mts., massís del Garraf, Barcelona. Al fons, el massís de Montserrat
Montserrat des de Sant Jeroni
Panoràmica des del cim de Sant Jeroni, punt culminant del massís de Montserrat, 1.236 mts. Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Catalunya. Podem observar a l'esquerra l'agulla de La Prenyada i una mica per sota, la Panxa del Bisbe , i al centre, el conjunt d'agulles Magdalenes-Gorro Frigi.
El Cap de Creus
La punta del Cap de Creus, Alt Empordà, Catalunya El Cap de Creus es troba situat a l'extrema nord i és el punt més oriental de la costa catalana. Forma part de les estribacions del Pirineu, el qual es troba amb el mar a la petita península del Cap de Creus. El paratge és totalment rocós i molt abrupte. El terreny està format per rocas granítiques i esquistos del Ordovicic ( Paleozoïc ). L a costa està formada per nombroses i petites cales orientades en funció de l'estructura de la roca pissarrosa Detall de l'erosió L'erosió de la roca és molt alta degut als forts vents predominants a la zona, tramuntana , el qual arrosega la sorra que impacta sobre la roca originant unes formes extraordinàries i capricioses. És un dels paratges més espectaculars de la costa catalana. L'any 1998 va èsser declarat Parc Natural degut al seu alt interés geologic i paisatgistic. Per saber-ne més: Cap de Creus. Parcs Naturals. Generalitat de Catalunya ...
Montserrat
Agulles entre la boira, Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Catalunya. D'esquerra a dreta: La Gorra Marinera, Magdalena Inferior, Magdalena Superior i el Gorro Frigi
La Riera de Santa Fe
La Riera de Santa Fe, Parc Natural del Montseny, Catalunya La Riera de Santa Fe neix al S ot de l'Aveteda, a uns 1.330 mts., sota el Turó de l'Home, amb el nom de Torrent de Passavets. A l'arriva r al Pla de G inebrons reb el nom de Riera de Santa Fe, fins l 'estan y repres at, 1.100 mts., al qual dona lloc les seves aigues. A partir del pantà agafa el nom de Riera de Gualba, baixant per tota la vall , fins a la població de Gualba , i des de aquí , fins el riu Tordera , 100 mts. sobre el nivell del mar.
El Pedraforca
El Pedraforca, 2 .497 mts., des del camí al santuari de Gresolet El massis del Pedraforca es troba situat al sud de la Serra del Cadí, al Prepirineu i s'aixeca de sobte quasi aïllat de la resta de serralades, formant una llarga crestería de roca calcària. El seu aspecte es impresionant per la seva silueta i per la magnitud de les seves parets. Està formada per dos pollegons i units pel coll el qual ens recorda una forca. L'erosió ha donat aquesta forma, degut que els pollegons és ma terial calcari dur , i l'enforcadura materials margosos tous. És troba entre els pobles de Saldes, al Est, i Gòsol a l'Oest, dins la comarca del Berguedà a la provincia de Barcelona, Catalunya. Està situat dins el "Parc Natural del Cadí - Moixeró" i tot el seu entorn ha estat declarat "Paratge Natural d'interés Nacional " El Pedraforca és un simbol de l'escalada i l'excursionisme, degut a que en els inicis de l'escalada a Catalunya, la...
Serra del Montsant
La Serra Major i les cigleres verticals del Montsant, Priorat, Tarragona La Serra del Montsant forma part de la Serralada Prelitoral Catalana i està situat al seu extrem Sud Oest. Té una superficie de 135 Km2 i el seu punt culminant és el cim de la Roca Corbatera a 1.163 mts. És un potent bloc de conglomerats oligocènics que en la seva vessant sud s'aixeca en enormes cingleres, sent una de les seves caracteristiques més importants, per la seva configuració en el paisatge del Priorat. Per la banda Nord, s'inclina i enfonsa vers el riu Montsant, que el separa de la Serra de la Llena. Els pobles que l'envolten són la Morera del Montsant, Albarca, Ulldemolins, Cornudella, Poboleda, Les Vilelles ( Alta i Baixa), Cabassers i Margalef del Montsant. Cal destacar l'antiga cartoixa, avui en restauració, de Scala Dei, dins d'un paratge espectacular al peu de la cinglera. Té diferents accesos, "graus", per la banda Sud, que superen les cingle...
Els Aiats
Les cingleres dels Aiats, Collsacabra Els cingles dels Aiats s'aixequen prop de Cantonigros, a cavall de les comarques de la Garrotxa i l'Osona, formant la Serra de Cabrera. És una serra caracteritzada per les seves cingleres formades geologicament per materials sedimentaris, majoritariament margues i gresos de l'època eocena. El seu aspecte és feréstec i d'una grandiositat i espectacularitat que cal veure i estar-hi als seus peus.
El Pla de la Calma
El Pla de la Calma, Massís del Montseny, Vallés Oriental, Catalunya. El Pla de la Calma és un altiplà que s'alça entre la vall del Congost i el massis del Montseny, cosa que fà que les valls del Gongost i la de la Tordera quedin unides per aquesta unitat geogràfica. Aquest altiplà està format en la seva part geològica, per roques sedimentaries compactades dipositades durant les eres Mesozoica i Cenozoica, fà uns 300 milions d'anys. La roca més característica son els gressos vermellosos. El clima es caracteritza per forts contrastos diaris, entre el dia i la nit, i per els estacionals, amb neu i glaçades a l'hivern i fortes temperatures a l'estiu. Tot aixó comporta un clima més d'alta muntanya i per tant els arbres tenen dificultat per desemvoluparse, i l'aspecte general de tot l'altiplà sigui de matolls i herbes amb un paisatge obert de landes i prats. La ginesta és un dels matolls amb més presència. L'activitat humana encara a agudit...
Muntanya de Santa Bàrbara
La Muntanya de Santa Bàrbara a Horta de Sant Joan, Terra Alta, Catalunya La Muntanya de Santa Bàrbara és un pl egament vertical isolat vora el poble de Horta de Sant Joan, Terra Alta. És troba al sector més septentrional del Parc Natural dels Ports. La seva composició és de roca conglomerada . És un exemple perfecte del buçament vertical dels estrats , anticlinal , degut a la deformació plàstica de la roca.
El Congost de Mont-Rebei
El Congost de Mont Rebei, Noguera, Pallars Jussà i Baixa Ribagorça. El Congost de Mont-Rebei s'obre aigües avall del riu Noguera Ribagorçana, al límit entre la Noguera, el Pallars Jussà, a l'Est, i la Baixa Ribagorça, a l'Oest, sent la part més estreta del seu recorregut al travessar la serra del Montsec. Amb una lenta, però continua erosió, separa el Montsec d'Ares a orient i el Montsec d'Estall a ponent, coincidint també amb la línia divisoria entre Catalunya i Aragó. És un dels congostos més espectaculars de Catalunya, ja que en els 7 Kms. aproximats de llargada es poden contemplar les seves parets de dura i vermellosa calcàrea d'uns 500 mts. de caiguda vertical, amb uns 20 mts. d'amplada mínima.
Collsacabra
Salt del Molí Bernat i bauma del Clot, Tavertet, Collsacabra, Catalunya. El Collsacabra amaga tot un seguit de salts d'aigüa, degut a la seva accidentada orografia, que fà que els cursos dels seus torrents tinguin que salvar importants desnivells en el seu viatge cap el mar. Un d'aquests salts és el del Molí Bernat, que és troba situat prop del nucli habitat de Tavertet, Collsacabra, Osona. És consequència del desnivell que el torrent de Gorgàs t é que salvar en el sot de Balà per unirse al riu Ter en el pantà de Sau. Es un dels salts d'aigüa més importants d'Osona i el fet de que s'avoqui per devant de la bauma del Clot, que unida a la panoràmica sobre la vall de Balà, l'otorguen una gran espectacularitat.
Les Agudes
El cim de Les Agudes, 1.703 mts., amb el mantell blanc de la neu, des del coll de Sant Marçal, 1.100 mts. Parc Natural del Montseny, Catalunya Les Agudes és un dels tres cims culminants del massís del Montseny i que està a cavall de les comarques del Vallés Oriental i de La Selva. És el cim de terreny més accidentat i escarpat, de roca granítica , i el que entranya més dificultat per accedir al seu cim. La fotografia mostra la part més escarpada d'ascensió, i una de les rutes clàsiques d'accés al cim: la cresta dels Castellets. Una ascensió atractiva però no exenta de dificultat i que exigeix una bona forma física i coneixements d'ascensió per crestes. El coll de Sant Marçal es troba situat a la capçalera del riu La Tordera, dins el municipi del poble del Montseny, i al límit del Vallés Oriental i La Selva.
L'Estany del Mig de Tristaina
L'Estany del Mig de Tristaina, 2.287 mts ., Andorra. L'Estany del Mig de Tristaina és troba situat a la petita vall de Tristaina a l'extrem nord oest d'Andorra. Forma part de la capçalera de la vall d'Ordino. És una vall d'origen glaciar amb tres llacs i el seu emissari el riu de Tristaina, que s'uneix al Rialb per formar la ribera d'Ordino. Aquesta petita vall està dominada en la seva capçalera pel Pic de Tristaina, 2.876 mts. i la línea de crestes accesories que separan Andorra de l'Occitània.
Nuvolada sobre el Cap de Llitzet
El Cap de Llitzet o Gallina Pelada, 2. 320 mts., és el cim culminant de la Serra d'Ensija, Berguedà, Catalunya La Serra d'Ensija , està al Sud de la Serra del Cadí i del massís del Pedraforca, i es desemvolupa amb la forma d'una inmensa ferradura d'Oest a Est, siguent el seu punt culminant el Cap de Llitzet o Gallina Pelada, 2.320 mts. Juntament amb la Creu de Ferro, 2.286 mts., i el Serrat Voltor, 2.271 mts., conformen les alçades més importants de la Serra. Des del seu cim, podem gaudir d'unes magnífi ques panoràmiques del Berguedà , i més concretament dels Rasos de Peguera al Sud, la Serra del Verd a l'Oest, la Serra del Catllaràs a l'Est, i l'impressionant massís del Pedraforca i la Serra del Cadí al Nord.
Platja Castell
Platja Castell, Palamós, Costa Brava, Catalunya Platja Castell és un dels pocs espais verges de la Costa Brava. Situada entre Palamós i Palafrugell, és una platja amb uns valors mediambientals força importants. La total ausencia d'edificacións, tret d'una petit palauet que queda força amagat dins el bosc, i d'unes poques cas etes de pescadors a la mateixa platja, li confereix una virginitat poc usual a la Costa Brava. A la matei xes sorres de la platja desemboca la Riera d'Aubi, que després d'un llarg recorregut des del Puig de Cantallops, a les Muntanyes de Begur, troba el Meditarr ani en aquest indret. A l'extrem Nord de la platja, a la Punta de Sa Corbatera, es troba ubicat el Poblat Ibèric d'Es Castell d'un gran valor històric, actualment en fase d'excavació. Fà uns pocs anys s'han plantat una sèrie de plantes i espècies herborees per tal de fixar i conservar les petites dunes f ormades a la part posterior de la platja, i en contac...
