Retrobant l'Estany de Malniu

El passat mes de Maig, vaig tenir l'oportunitat de tornar, al cap de bastants anys, a les vores de l'Estany de Malniu, en companyia d'un molt bon amic. Totes les meves imatges, conservades dins la meva retina, eren imatges estiuenques, amb un cel lluminós i amb una aigüa blava reflectin el color del cel

Però el retrobament va ser un retrobament estrany, quasi feréstec.

En vaig trobar amb un estany força cobert de glaç, imatge poc usual en aquestes dates del calendari, però no excepcionals, que deixaba entreveure unes aigües fosques i un entorn poc acollidor. Però després d'assimilar aquesta imatge inicial, les sensacions gratificants no van trigar massa en aparèixer. La contemplació de l'estany semi glaçat, el roc del Castell dels Lladres i la resta del cercle dibuixat per la neu, en van transportar a imatges llunyanes dels meus inicis en l'activitat de muntanya, en les quals la neu era molt omnipresent en els meus paisatges 

Finalment va ser un retrobament molt gratificant amb uns dels paisatges de la meva joventut, el qual no tornava des de feia 18 o 20 anys.
Paisatges perfectes per copsar la natura, en aquests temps molt més estressada degut al canvi climàtic, i per gaudir i conèixer els seus racons i contemplar l'alta muntanya de la Cerdanya.
Us deixo unes imatges de l'Estany Sec i d'un caos de granit, prop del refugi de Malniu

Maig del 2018